El codony sempre ha estat molt apreciat per les seves propietats terapèutiques, i se sap que ja era cultivat a l’antiga Babilonia.

Els grecs coneixien una varietat comuna que es cultivava a Creta, a la ciutat de Cydon, d’aquí el seu nom científic Cydonia oblonga. El codony estava consagrat a Afrodita, la deessa de l’amor i la fecunditat. Plutarco deia que les núvies greges mossegaven un codony per aconseguir un petó perfumat abans d’entrar a la càmera nupcial.

Els romans van continuar amb la tradició i representaven a Venus amb un codony a la seva ma dreta. A més, acostumaven a donar de menjar un codony als nuvis com a símbol de sort i fecunditat.

En els temps del descobriment de les conserves en sucre, l’escriptor i agrònom romà Paladio al segle IV d.C va estudiar la idea de coure tires de codony en mel per tal de reduir el seu volum a la meitat, amb el que va obtenir una pasta per untar. Ja al segle VII es van difondre receptes de jalees preparades amb suc de codony amb mel.

A l’Edat Mitjana el codony també era molt apreciat, i no va faltar mai a les taules de monarques i aristòcrates, que el consumien en banquets i luxes gastronòmics com a mostra de grandesa.

L’alquimista i confiter Nostradamus va deixar escrites varies receptes de compota de codony. Explicava que els cuiners que pelaven la fruita abans de coure-la no sabien el que feien, ja que la pell accentua l’olor del fruit.

Els àrabs també valoraven molt aquesta fruita i van reconèixer les seves diverses virtuts medicinals.

El fruit del codony ha sigut cultivat i cuinat artesanalment als ambients rurals, gracies al seu llarg període de conservació, les seves amplies aplicacions culinàries i el seu alt poder energètic.

En l’actualitat, elaboradors artesans han mantingut la tradició d’altres temps, posant a disposició del consumidor un producte idèntic al conegut des de l’antiguitat. Els grans xefs han incorporat a les seves receptes aquesta fruita singular, tornant-la al lloc que es mereix.